L'espai corb sovint es refereix a una geometria espacial que no és "plana", on un espai pla té curvatura zero, tal com descriu la geometria euclidiana.[1] Els espais corbats generalment es poden descriure mitjançant la geometria riemanniana, encara que alguns casos simples es poden descriure d'altres maneres. Els espais corbats tenen un paper essencial en la relativitat general, on la gravetat sovint es visualitza com un espai corb.[2] La mètrica Friedmann–Lemaître–Robertson–Walker és una mètrica corba que constitueix la base actual per a la descripció de l'expansió de l'espai i la forma de l'univers. El fet que els fotons no tinguin massa però tot i així estiguin distorsionats per la gravetat, significa que l'explicació hauria de ser alguna cosa més enllà de la massa fotònica. Per tant, la creença que els grans cossos corben l'espai i, per tant, la llum, viatjant per l'espai corbat, semblarà subjecta a la gravetat. No ho és, però està subjecta a la curvatura de l'espai.[3]